Comença el viatge
Fa gairebé dos anys i mig que vaig començar filologia catalana a València. Des del primer dia, he anat en tren des d'Almassora o Vila-real a l'Estació del Nord. Una hora cap allà, una hora cap ací. Almenys 10 hores a la setmana les passe al tren, sense contar els caps de setmana que he viatjat a Xàtiva -aleshores n'augmenta a 14 hores la setmana.
La majoria de gent em qualifica de boja com a mínim per fer aquest trajecte diari. "Millor seria un pis en València" "Jo, si fóra tu, mai vindria a classe". Hui és el moment de respondre aquestes persones: si boja significa analitzar el comportament dels companys de viatge, escoltar les converses, riure de qui vençut per la son deixa ballar el cap a ritme de tren, suportar un desconegut que et conta la seua vida, fotografiar cada matí el cel amb la mirada, deixar que se'n vaja la imaginació per la finestra... aleshores sí, ho reconec, i ho accepte. Benvinguts als meus viatges, a la bogeria del tren.
"Li recordem als senyors viatgers que és indispensable viatjar amb bitllet. En cas que el personal de l'estació no estiga disponible, per favor, utilitze la màquina expenedora. Gràcies i bon viatge"
2 Comments:
Hola wapa! Jo sóc una d'eixes persones que et diu que estàs boja, i realment ho crec, però pense que tots els escriptors teniu alunga cosa de bojos, i per a mi tu eres una escriptora. Jo no necessite que guanyes el planeta ni que en edicions 62 et facen una col·lecció, per a mi tu ja eres de les millors escriptores que he llegit. Això a més de ser una de les millors persones que conec.
(signa: una altra boja que t'estima!)
Un bitllet cap a Moncofa per favor...
saluts
Publicar un comentario
<< Home