Música ambiental
La música ambiental pot ser un bon element per a fer el viatge més curt, tot i així, hui, l’he trobada molesta. Intentava llegir, però el volum massa elevat no m’ho permetia. A més, s’hi afegia una altra música ambiental que eixia pels auriculars de la xica del seient de davant. Per tant, escoltava una barreja de Vivaldi i Niña Pastori, l’harmonia desfeta pels "ais ais" de la Pastori. Però aquestes no són les úniques músiques de les que es pot gaudir o maleir. Hi ha dies on aquesta música ambiental és substituïda per un soroll agut i continu, dels que s’instal·la dins el cap, foradant-lo greument. És com si hagueren deixat connectat l’altaveu sense música, com si anara rodant sense CD.
L’estació de Catarroja també en té, de música ambiental, però aquesta és ben particular. Només entrar, escoltes una ràdio amb el volum al màxim i el primer que penses és que els del bar estan sords. Quan penses això, caus en l’error, ja que aquests sons provenen de l’aparell que du un home pegat a l’orella, una espècie de ràdio amb forma de pataca (creïlla, quereguilla, patata, crailla...), de color roig, segurament, regal d’algun detergent o refresc. Aquest home musical es passeja per l’andana, repartint així, les notes per a tots els viatgers.
Un altre cas és el del xic jove que canta per damunt de la música que sent per l’MP3 (eixe que tots portem) És divertit escoltar-lo i endevinar de quina cançó es tracta, clar que per a donar amb ella s’ha de ser expert i passar moltes hores al tren, com jo. És una tasca difícil, perquè quan cantem al mateix temps que la cançó, sempre ens deixem trossets de lletra.
Com podeu veure, tots ells són exemples diferents que em fan odiar per una estona –xicoteta, això sí- la música, per tant, en aquests casos el que faig és agafar el meu MP3 i ficar-lo al màxim... si moleste a algun viatger, ho sent molt.
L’estació de Catarroja també en té, de música ambiental, però aquesta és ben particular. Només entrar, escoltes una ràdio amb el volum al màxim i el primer que penses és que els del bar estan sords. Quan penses això, caus en l’error, ja que aquests sons provenen de l’aparell que du un home pegat a l’orella, una espècie de ràdio amb forma de pataca (creïlla, quereguilla, patata, crailla...), de color roig, segurament, regal d’algun detergent o refresc. Aquest home musical es passeja per l’andana, repartint així, les notes per a tots els viatgers.
Un altre cas és el del xic jove que canta per damunt de la música que sent per l’MP3 (eixe que tots portem) És divertit escoltar-lo i endevinar de quina cançó es tracta, clar que per a donar amb ella s’ha de ser expert i passar moltes hores al tren, com jo. És una tasca difícil, perquè quan cantem al mateix temps que la cançó, sempre ens deixem trossets de lletra.
Com podeu veure, tots ells són exemples diferents que em fan odiar per una estona –xicoteta, això sí- la música, per tant, en aquests casos el que faig és agafar el meu MP3 i ficar-lo al màxim... si moleste a algun viatger, ho sent molt.
Per cert, açò no té res a veure amb el tren, però sí amb Pròxima parada: gràcies per llegir-me, sé que em llegiu encara que no deixeu comentaris. En aquesta primera setmana del blog m'he endut una alegria quan he sabut que prou gent -la majoria, amics i família, hehe- s'ho mirava. Espere que no abandoneu el viatge!
escrit per Alae a les 6:28 p. m.
7 Comments:
nena estas feta una artista, no m'avorrire de dir-ho, m'agrada com escrius, continua aixi que arribaras molt lluny ( es un topicazo xro mira, es la veritat) . espere impacient noves entregues dl teu talent. besissssssss
Hola wapa!!! Sí, de nou, he de donar fe que eixe home existeix.jeje. La veritat és que els que viatgem en tren a sovint sabem que la música ambiental és un element més del trajecte. De matí la posen calmaeta, de vesprada més animaeta... i quan ve Nadal... ayy quan ve Nadal aquells qui odiem les festes nadalenques acabem maleïnt el chiquirriquin, los peces en els río i tots els seus amics. Jo, per sort, aquest any enfrontaré el Nadal amb el meu Mp3 així que no hauré de suportar-los!
Petuneeeets!
Hola bonica, me gusta como escribes, no sólo de ahora sino de siempre.Te conozco de hace tiempo y es una de tus aficiones que mejor haces. Sigue así y no cambies nunca el bolígrafo que utilízas para escribir.
Hola, no ens coneixem, he trobat este blog de rebot, però xica, és dels més bons que he trobat! Els que ens passem unes hores a la setmana en tren ho entenem.
posen molt a sovint la cançó de jurassic park, que és preciosa :P ademés, de tant en tant la del senyor dels anells, que no saps si vas a casa o vas a la guerra ^^
posen molt a sovint la cançó de jurassic park, que és preciosa :P ademés, de tant en tant la del senyor dels anells, que no saps si vas a casa o vas a la guerra ^^
Pitjor un dia que vaig anar a BCN en tren i hi havia un grupet de gitanos que es van posar a cantar flamenc, a picar de mans i de peus. Ni amb el mp3 al màxim dels màxims. En casos així només et queden dos opcions: o demanar-los (educadament, no com ells) que callin.... o canviar de vagó.
Eren les 4 estascions de Vivaldi? Les T'agrada la clàssica?
Publicar un comentario
<< Home