Carreter

A mig camí del tren, ha començat a plovisquejar. Llavors, m’ha vingut al cap el Senyor Carreter: "jo, quan plou molt poquet dic que està cernent, però com ara els jòvens parleu d’una altra manera, no sabeu lo que és" La veritat és que jo no ho havia sentit mai i admire molt a la gent gran, com ell, per tindre un vocabulari molt variat, i per saber triar-ne sempre, sempre, la paraula exacta, la necessària, la que té el significat que més s’adiu a una determinada situació. Per tant, quan estava cernent i unes gotes minúscules s’instal·laven als vidres de la finestra del tren, m’he traslladat a la Llosa, he vist al iaio assegut al sofà, deixant per una estona eixa mirada perduda que el caracteritza –plena de vida viscuda–, i s’ha dirigit a mi amb les paraules que he dit adés. Les diu a poc a poc, amb la veu pausada, però prou clara per a tindre 82 anys. Ell encara no ha perdut el compte, sap ben bé que en té "vu vu vuitanta-dooos" L’altre dia, m’explicava la història de la Seremita. Després de deixar-nos pensant sobre qui seria eixe ser fantàstic ens va aclarir dient que "la Seremita és ixa dona que és mig dona i mig peix", per tant, vam deduir entre riures que es tractava de la Sirenita. Va saber fer-nos riure en el moment més adequat, ja que, després de dinar, amb la panxa plena, sols fèiem que mirar la televisió, sense parlar. Amb "Pròxima parada: Borriana-Alqueries" m’he acomiadat d’ell –almenys mentalment–, m’he preparat la jaqueta, bufanda, he tret les claus del cotxe i, a la següent, he baixat. Per la vesprada m’ha entrat la curiositat pel significat d’aquesta paraula. Per si algú és tan curiós com jo, li diré que he trobat cerndre (gerundi, cernent), com cerndre la farina o el guix, garbellar. M’ha semblat una paraula màgica... una paraula que filtra, per forats menuts, la pluja del iaio Carreter.