¿Te gusta leer?

Hui no he anat a classe, havia d’anar al metge. Encara que quan em decidisc d’anar, ja m’ha passat tot. Li he dit els símptomes que havia tingut, els que, davant d'ell, ja no tenia...
Tot seguit, he tornat a casa, m’he ficat dins del llit i, també, dins d’un llibre. M’agrada molt llegir, però he de confessar que ho negue moltes vegades. Bé, moltes no, sols quan m’ho pregunten els de "El círculo de lectores" Han instal·lat una paraeta a l’entrada de l’Estació del Nord. Només entres –mentre forces els ulls per veure l’eixida del teu tren i pregues que no te toque la via 21– escoltes una veu que diu: "¿Te gusta leer?" Una pregunta segur que molt ben pensada, idònia perquè et contesten que sí, ja que, per molt poc que t’agrade no ho podràs reconèixer, donaràs un aspecte d’intel·lectual, com si les compres del Corte Inglés es transformaren per art de màgia en compres de la Casa del Llibre. Jo també vaig caure en la trampa. Però amb el temps, he descobert que si canvies la resposta, si li dones una que no esperen, es queden callats i ja no et donen més la bara. Per exemple, el que més resulta és dir un NO rotund, sense possibilitats de més conversació. El que no és aconsellable és passar de llarg, fer com que no els escoltes ja que et persegueixen fins que et trauen el sí. A més, no pots fugir! On t’amagues? El tren és l’única salvació. Un dia que esperava el meu, em vaig asseure. Pensava que sols preguntaven als qui entraven, que no vindrien a per mi. Em vaig equivocar. Em van pillar mirant-los, les nostres mirades es creuaren i, aleshores, en un últim intent de fer-me la distreta traguí un llibre i baixí la mirada. Nooo! Eixe no era el remei! Estava destinada a escoltar l’oferta i que intentaren fer-me sòcia. I, efectivament, va vindre un d’ells, pronuncià les paraules màgiques i, seguidament, va dir: "Claro que te gusta leer! Si estás leyendo!" Vaig eixir d’eixa situació com vaig poder, inventant-me que jo no era sòcia, però que el meu nòvio sí, i ja em demanava ell els llibres. Aquest comentari es veu que li va fer gràcia, cosa que va fer que passara a donar-me una targeta per si volia treballar amb ells. Ha sigut la conversació més llarga que he tingut. Crec que continuaré amb la tàctica més fàcil, la del NO.