Un pistoler

Piung! Mueto... piuung! mueto tú. I així, amb eixe so tan particular, el xiquet anava matant a tot el que es ficava per davant. Un nen d'uns tres anys, des del carret, simulava amb les manetes una pistola, esperava que passara un viatger i... ppiung! Però la seua imaginació no s'ha quedat sols en això, sinó que l'ha contagiada a tothom. En el seient d'enfront, una dona el mirava com matava (de mentides, és clar!) a sa mare. El xiquet no s'ho ha pensat dues vegades i ha encarat la minipistola cap a ella. Però la meua sorpresa ha sigut quan, fent demostració de dots d'actriu, ha representat perfectament la mort, amb treta de llengua inclosa i tancament d'ulls. Després dels riures de la mare, ha vist que la broma funcionava, per tant, era hora de buscar una altra víctima, ara li tocava al jove -major per a ell- del costat. La penúltima víctima ha sigut el revisor, i jo d'aquest sí que no m'ho esperava. També ha continuat el joc, fins i tot, fent un xicotet soroll, com de dolor. I l'última en morir, no podia ser un altra que jo! No podia estar-m'hi mirant la situació i no participar. M'ha mirat amb els ullets, jo diria que quasi assassins, i m'ha matat!! Aleshores, no m'ho he pensat, també m'he fet la morta. Tamé tava mota. Morta supose que ja m'he quedat tot el viatge.
Al xiquet no l'he fotografiat, però he trobat una fotografia d'un altre nen molt graciós, que segur que també jugaria a pistolers, encara que l'arma que utilitzava crec que era la de Stars Wars.
Que la força vos acompanye!