Gossera

Fa temps que no escric. El mateix temps que fa que no viatge en tren, és a dir, des que començaren les vacances de Pasqua. Però aquest matí, quan anava cap el Carrefour, he passat per davant de l'estació de Vila-real i sols m'he trobat un visitant. I dic visitant i no viatger, perquè sé que sols va per passejar-se, per estar-se una estona. Era el gos que vaig veure en Nadal, aquell que olorava a tothom i ningú li feia cas. Però ara ja no està sol, l'ha agafat un home... molt paregut a ell. Estic segura que si es posara a quatre potes, seria idèntic. S'acompleix, almenys en aquest cas, que el gos s'acaba semblant a l'amo (o viceversa)
Sols espere que es cuiden molt, mútuament i que no s'abandonen.
Per cert, jo sempre he volgut tindre un gos, des de ben menuda. Ma mare em donava llargues dient-me que quan ens tocara la loteria i ens compràrem una casa al camp. De més major, vaig descobrir que seria impossible, no sols per les poques possibilitats que existeixen, sinó perquè ni compraven cupons!
Després d'aquesta confessió del meu trauma infantil: Bones vacances per a tots!