Peter Pan Fallero

Estem en Falles, per si no ho sabeu. Encara que dubte molt que alguna persona se salve d'escoltar les "mascletaes". He de confessar que a mi no m'agraden, que les escolte al tren. És des d'allà d'on note que tremola el vagó (buit, a soles amb la poregosa de mi i cap persona més)
Cap a mig dia, el sentiment valencià plena el tren. És habitual veure aquesta setmana a grups d'amics que viatgen cap a la festa. Però hui, una colla d'amigaxos -així s'autodenominen- ha pujat de bon matí. Els he escoltat com reien de tot, escandalosament i com es contaven les batalletes viscudes junts o per separat -aquestes últimes, de dubtosa veracitat. És com una aposta: a veure qui la diu més grossa. Supose que amb aquestes dades el més fàcil és imaginar uns quants xiquets, xics o... xicots, com a molt! Però en veritat eren homes fets i drets, casats/caçats alguns d'ells. Ho he sabut perquè parlaven de les Dones, les "respectives", aquelles que li'ls tallen les ales, que no els deixen fer res, aquelles que sols fan que remugar, les que miren malament quan tenen plan amb els amics... Perquè mosatros sí que ens ho passem bé, eh? Tio, som una pinya! Lo milloret de cada casa! I elles no ens antenen! Com passe una que estiga bona... mmm... mare meua com passe!
I que contents estaven, aquests Peter Pans a la valenciana!