1h 01' 59"

A través de la targeta Studio del tren, vaig començar la conversa amb el xic del cronòmetre: "¿Te sale más barato así? ¿Por cuánto te sale?" Uns dos cents euros contestí en valencià, motiu suficient perquè ell mostrara el seu català barceloní. Aleshores vam calcular quant costava al mes, tots els viatges diaris i reafirmà la seua conclusió. A part de sorprendre'm per com adoptava, sense adonar-me'n, el seu accent, em va cridar l'atenció el cronòmetre que penjava de la tapa del seu bolígraf. Ben bé no sé per què l'utilitzava, però em vaig fixar com el ficava en marxa quan llegia i com el detenia quan mirava per la finestra. Vaig imaginar que era degut a les fotocòpies que sostenia-plenes de ratlles blaves-, tal volta formaven una conferència, una exposició a la qual es dirigia i el que feia era controlar el temps. La veritat és que em va costar aplegar a aquesta conclusió. Pensava que estava mesurant el temps que podia llegir al tren, sense que cap viatger el molestés. Sempre imagine primer situacions estranyes -de conte potser!- i després, espentejada pel temps, caic en la realitat... fa mal caure, veritat?