Bombeta

"El Sol és la bombilla més gran que hi ha al món!" Aquesta frase tan espectacular no l'he pensada jo. Ha sortit d'una iaieta que ha viatjat amb mi aquest matí. La veritat és que no sé en quina estació ha aparegut, però sí el moment en què jo he reparat en ella. Per Sagunt, mirava per la finestra quan he notat una presència que s'abalançava suaument damunt de mi, per baix del meu muscle. M'he girat i l'he vista vocalitzar quelcom, però sols he pogut escoltar-la quan m'he llevat els auriculars del Mp3. "Volia mirar si portava aigua el riu" ha dit quan ha vist que me molestava, i "no, no en porta" li he dit jo. A partir d'aquell moment, ja he sabut que tindria conversació durant una estoneta. Anava a Castelló, encara que era de Benicàssim, però l'altre tren que sí que hi aplegava eixia a les 15:00, massa tard, aleshores baixaria "planet" (volia dir que accediria directament a la parada d'autobús, des de la de Castelló) per agafar el bus que va a Torreblanca i, aixina, cap a les 14:00, ja estaria a casa. Quan li he dit que, malgrat ser d’Almassora, baixava a Vila-real, m’ha contat que tenia dues filles a Almassora. La tercera, ha vingut a la parada de Nules-Vilavella, quan ha pensat que els de Betxí tenen la parada lluny, com la seua altra filla. Quan passant Borriana, m’he disposat a ficar-me l’abric, em volia ajudar perquè no trobava una mànega (em passa molt sovint) Llavors m’ha dit que hui no feia molt de fred, que el Sol havia eixit i que, si no anaves per l’ombra, feia calor. Perquè el Sol és la bombilla més gran que hi ha al món, i mira que n’hi ha, de bombilles!
De tot el somriure, quasi mig rialla, sols he deixat entreveure una part, la resta me l’he guardada per a quan estiguera a soles. Al cotxe he pensat que aquella frase havia de passar a la posteritat o, almenys, a la posteritat de la blogosfera.