Pròxima parada: Granollers

En Nadal, no viatge en tren. Això no vol dir que no faça altres parades. La darrera que vaig fer va ser a Granollers, el poble on vaig nàixer.
Granollers, en aquestes festes, m’agrada més. Sols hi vaig dues estacions a l’any: una en estiu i l’altra en hivern. En estiu, m’estic al pis dels meus avis i poc més, però en aquests dies, passege Carrer Major amunt, Carrer Major avall, topetant amb els munts de persones plenes de compres a les mans, tots amb jaquetes quilomètriques, bufandes que s’emboliquen tres voltes al coll, guants de tots els colors. És gent que no conec, però que de segur he vist un altre Nadal. Jo vaig envoltada de la meua família, no de tota, però sí d’uns 8, que ja en són prou. Girem a mà esquerra, entrem per un carreronet, i eixim a La Porxada, plena de tendes, plena de llum. Recorde que La Porxada també m’agrada plena de llibres, per a Sant Jordi. Farà uns dos anys, vaig comprar un "pixaner", variació o ampliació del famós caganer dels betlems. Enguany no compre res, fa massa fred i hem de tornar aviat a casa, ajudar a fer la Zarzuela i amagar els regals del tió. Per molt tió que fem, sempre predomina l’accent andalús, una barreja que no em penediré mai de tindre-la dins de mi. Cantem pero mira como beben los peces en el río i el 25 de desembre, fum, fum, fum.... M’agraden aquests nadals catalandalusos!