La primera vegada

Amb un somriure d'orella a orella, els xiquets no poden dissimular la seua alegria quan xafen per primera vegada un vagó de tren. Inspeccionen tots els seus elements i, a més, els comenten en veu alta, compartint la xicoteta visió amb la resta de viatgers. A la mare o pare, moltes vegades els posen en un compromís, ja que no s'ho pensen més d'un segon en parlar amb la persona del costat. Ahir vaig sentir a un xiquet (molt bonic, amb uns ulls blau mar que captivaven) com li aconsellava a una estudiant que s'abrigara a l'eixir, que dins no feia fred, però fora... Abans ja li havia fet una pregunta indiscreta, amb un comentari més indiscret encara: Tens nòvio? No? I per què l'has deixat?
Supose que a la xica no li va sentar molt bé, però hauria d'haver tingut en compte que era el primer cop que viatjava en tren, que aquell homenet baixet estava nerviós per ser la seua primera vegada, d'eixes que mai s'obliden... com la primera vegada que puges a un avió i veus València diminuta, la primera vegada que viatges a soles, la primera vegada que puges a un bus turístic, la primera vegada que el llit es queda estret, la primera vegada que vas al concert del teu cantant favorit, la primera vegada que sents el vent des d'un castell, la primera vegada que lligen un conte teu, la primera vegada que et disfresses, la primera vegada que "intentes" cuinar... la primera vegada que et diuen: de sobras sabes que eres la primera