Una espècie protegida

- Com et diuen?
- Almudena
- Què estudies?
- Acabe de començar Filologia Catalana
- T'agrada la literatura?
- Sí, molt i escriure, sobretot! Contes, normalment.
- I no has publicat cap llibre?
- Jo? No, encara sóc jove!
- Si amb la teua edat hi ha molta gent que ja ha publicat llibres!!

I aquesta última frase va ser la que se'm va quedar gravada i la que hui m'ha vingut al cap, quan l'he vist assegut a l'estació. M'ho va dir abans de ficar-me la dedicatòria al llibre. Aleshores, amb les meues ganes impetuoses, il·lusionades per començar la carrera i per pensar que algun dia tindria un llibre publicat, em va baixar del núvols. La veritat és que aquell any no vaig publicar cap llibre, ja vaig tindre prou amb descobrir un món nou, al qual jo no pertanyia. Ara, amb dos contes publicats i la satisfacció que dóna veure'ls en llibres, em fan gràcia les paraules d'aquest escriptor i més em fa riure quan recorde el mal que em va saber que em diguera aquella frase, la rabieta interior que vaig agafar.
Per la vesprada l'he tornat a veure, ja maquillat, al Club. En acabar la seua intervenció al programa, se'n tornaria en tren a València, amb la ràdio per escoltar el Barça. No crec que es pare a escoltar les converses del seu voltant, almenys hui.
El pròxim dia que et veja, Ferran Torrent, parlarem i t'avise que ja no tinc 18 anys acabats de fer.