Trenquil·litat

De normal, sempre et sorprén la gent que viatja en tren, però, la setmana passada, va ser el mateix conductor el que ho va fer.
Pròxima parada: Massalfassar-Albuixech... i jo pense: merda, ja he agafat el que para en totes les estacions. El tren fa la parada un poc més llarga del que és habitual, cosa que tampoc em sorprén. Esperem tots els viatgers que el tren torne a avançar quan, de sobte, s'obri la porta del conductor i ix ell, amb tota la tranquil·litat -o trenquil·litat- del món i creua tot el vagó. Se sent com els va creuant tots, ja que el tren ja no està en funcionament i la música ambiental no sona. En el moment que mirem el rellotge -ja fem tard-, notem que les llums s'encenen, la música torna, el pip-pip-pip de les portes... i el tren va cap a darrere!! Però què vol dir això? Que ens hem passat una parada i hem de tornar a pels viatgers que s'han quedat esperant? Doncs sembla que no, perquè va caminant en direcció Castelló per parar-se enmig de tarongers. Aleshores deu ser que ha de passar un tren tipus Alaris o Euromed i nosaltres, els de rodalia, hem fer camí perquè passe. Doncs, tampoc va passar cap tren, sinó que, al cap d'uns minuts, torna a parar, a desenxufar-ho tot per tornar a passar el conductor. Entra al cap del tren i tornem direcció València... i ja era hora!
Jo crec que el senyor conductor estava indecís, no sabia què fer amb el trajecte, si endavant o si tornar... sempre endavant, home, com en la vida! Que no s'ha de fer tard a cap lloc!