Pròxima parada: julio 2006

11.7.06

Un de nou!

El nou blog és Memòria de peix
Ens veiem per allà!!

10.7.06

A punt

Ja ho tinc, ja sé de què parlaré! Acabe de crear un altre blog! De moment sols tinc el nom. Això és com quan naix un xiquet, que el primer que saps és el nom, després ja comença a obrir els ullets i a veure's de quin color els té.
No m'agrada deixar Pròxima parada, però no vull fer-me pesada sempre parlant del mateix, fer-me una sèrie interminable tipus Cor de la ciutat, Los Serrano... No sé si hem aplegat al final del trajecte... jo diria que no, potser continue la via més endavant i calga deixar testimoni del que passa en un espai tan reduït com és el vagó de tren.
De moment diré: Pròxima parada, el nou blog (pròximament, hehe)

4.7.06

Pensant

Perdoneu per abandonar-vos a mitjan trajecte i per deixar-vos sols en les vies.

Ja sé que no en tinc, d'excusa, però el període d'exàmens no m'ha deixat escriure. Històries, m'han seguit passant, encara que per ací no han pogut passar ja que no les he escrit.

M'estic plantejant la possibilitat de deixar aquest blog i, potser, començar-ne un altre. Ara, en estiu, no aniré en tren i, a l'any que ve, em quedaré en un pis a Benimaclet. Tal volta podria fer un blog sobre aquesta nova experiència... encara que no crec, perquè fregaria l'intimitat més íntima.

Bé, pensaré què faig amb el blog i ja ho comunicaré (si és que encara ho llig alguna persona/blogaire)

Contador Gratis

És molt difícil definir-se a u mateix, per tant, he decidit ficar com a perfil l'escrit que va fer un company i amic meu. Va eixir d'una classe de literatura catalana a l'institut, on el professor ens ensenyava a fer retrats. No sé si és una descripció exacta o si s'acosta més a una caricatura, però crec que la seua opinió serà més objectiva que la meua. Ací teniu la descripció (utilitzeu-la per tindre una idea, però no per creure-ho tot, eh?): “És alta i ben plantada. Li agrada anar arreglada i elegant. Els cabells els porta arrissats, curts i foscos amb alguna metxa extravagant. Canvia de look com de sabates. Té els ulls marrons com la mel i una mirada penetrant. El cap el té una mica estrany, ni allargat ni redó. La cara és graciosa. De pell bruna. Front estret i frunzit. Celles primes i depilades. Les pestanyes destaquen perquè són allargades. Té un nas estret i les galtes, rodones i sonrosades. La boca és prou fineta, amb uns llavis sensuals i prou brillants –es nota que té cura de la seua imatge. Les orelles són mitjanes i el coll curt. Els braços que té són grans, que arriben fins a unes mans finetes amb dits de pianista. Té una cintura normal i cul respingón. Les cames llargues i sempre ben depilades. Peus grans. Pel que fa a la vestimenta, sol vestir amb pantalons moderns i mai porta falda. Utilitza roba moderna, però no fa un ús excessiu de les marques. Les sabates solen ser lletges, però sobre gustos, que no siga. Les samarretes que porta solen ser de colors variats i, a vegades, llueix un eslògan. És una persona amable, que sempre t’ajuda en el que pot. Sol ser calladeta, però en ocasions parla de manera atrevida. És optimista i comprensiva. També és un tant enamoradissa. És decidida i valenta en assumptes importants de la seua vida. I sempre és agradable parlar amb ella. Per a ella, l’amistat és molt important i fa tot el possible pels seus amics. Li agrada llegir i escoltar música catalana com Sopa de cabra.” Literatura catalana. curs 2002-2003

Estadisticas de visitas